Comiat

Brilla un estel entre les cendres blanques
que del que fou lúcida vetlla resten.
Breu, l’ufanós jardí ja mostra branques
nues com paraules d’hivern. Ah, ves-te’n...
enllà de límits vegetals i tanques
fredes i reverents... alts, et requesten
vaixells i ocells més francs que, sense queixa,
trenquen resolts l’atzur, a punt de néixer.

Teresa d’Arenys (en la mort de Salvador Espriu)

Moment

Ulls perduts
llà l’horitzó,
color rogenc.

Jeure en somnis
vora la mar,
color argent.

Tornar petja
la blanca perla,
de fina arena 

Jaume Costa

Si tu no haguessis estat

Si tu no haguessis estat, no hi hauria el llum
de penjarelles violetes,  ni els àlbums
de fotografies, ni el capet que em sorprèn
amb un bes quan l’ànima se m’ennuega
al fons del dia, Tampoc la saviesa
del pas lent sota els ponts de la tardor.

Maria Antònia Grau

Lava i diamant

«Ustedes deben hilar» digué la Lluna.
Mèxic s’escriu al cor amb Vida i Mort,
un huracà et fa volar, confiada
del remolí que et torna a l’Únic Port.

Et veus, enllà de tantes dones tristes,
dona de brasa, dona de terra alada.
L’espurna és la llavor de flama blava
que encén la des-memòria i la Cançó.

Antiga i primitiva, com primitiva dansa,
files l’oblit, germines cendres d’or.
Vingueres del passat per a saber-te
ara i aquí, on el Temps no té lloc.

Et saps tambor, ritme de vent, rosada,
pedra, diamant i Terra malmenada.
Sang de volcà, paciència, sal i lava.
Ona de Tot: l’índia mira i calla
als falsos déus guarnits de ferro i dany
mentre teixeix huipils de flors brillants.

Primitiva Reverter