de Setmana Santa

Van decretar el silenci arreu.
Calgué triar una o altra mort.

A lloms del mar cavalcava la lluna
tot glaçant talls antics de baionetes.
Udolador i gris, l’ordre arribava,
decapitava l’inici de crit
i restaurava el regne del silenci.

Immensa au negra, planava la por
damunt dels pobles, sotjant tot intent
de resistència. Calia, doncs,
esdevenir cec i mut a ple sol.

I pels Difunts, uns llimacs platejats
s’ensinistraven a guillotinar
galants de nit al peu de l’antic mur,
on ara carden encara parelles,
els gossos flairen i després s’hi pixen,
allà on tu cridaves amb l’esprai
terribles mots: pa, treball, llibertat.

Fins que un tret et tatuà al front
la clavellina roja de la mort.

de Fogueres de Sant Joan

Hem ribotat la tarda fins guarnir
tot el carrer amb encenalls de festa.
De cal forner ve una sentor dolça
i un enrenou de flascons i pinzells
del tocador on les noies s’esmercen
a fer florir poncelles a les galtes.

Amb samarreta el pare pren la fresca
a l’ombra verda del llimoner groc.
Els gats passegen llur indiferència
per l’estretor de les parets mitgeres
i, finalment, s’ajacen pels terrats
a perdre, sàviament, tot el temps.

Surt piuladissa dels nius d’oreneta
penjats al caire de les uralites
que fan de sostre a l’eixida on la mare,
ara, repassa roba i cus botons.
Del badiu puja olor de llessamí.
Veus com declina el sol molt lentament.