Gerard Sala es defineix com a pintor de professió
i
poeta de vocació. En aquest volum es recullen
tres petits poemaris: Germinal, una visió poètica
de la
seva darrera exposició a Barcelona, De tant
mirar
l’aigua n’he fet un mirall i De la claror a la
fosca. Observem un evident interès per la natura
en la
seva obra poètica que construeix a partir de
la seva sòlida visió de pintor. Una poesia, en
paraules de
Ràfols-Casamada: “sense retòrica,
directa, lluminosa, però plena també de
profunditat, d’íntimes reflexions...”
Horabaixa
Com la llavor, estesa, arreu,
somiarem la força.
La força que neix brodada i renovada.
I tot s’expandirà dels ulls
quan les mans alcin miralls,
tots plens d’ocells,
clavetejant el cel, net i difús
de l’horabaixa.
Vesprada
Desfermat el temps
que porta al front una estelada,
renaixeran els nius,
i brogiran els focs,
germinaran les flors
i fluiran els rius.
I poc a poc,
la lluna s’alçarà, com una falç
dins la vesprada.
