cel·la

Boca de solitud ampla
Paisatge de genolls
Mirall de paraules
on habiten mudes
les llàgrimes
abans del toc de silenci
Pell de destral
com ahir i com demà a les cinc de l’alba
passant una pàgina més de Moby Dick
amb la llum d’una d’aquestes llanternes que es lliguen al cap
i els companys ronquen alcohol de 96º amb coca-cola...

Callada com el crit d’una estrella
Freda com el nucli  encès de les hores
Gran com la mà que dibuixa el migdia
a les seves parets.

anècdota 3

Sentíem la caiguda a les fosques

Hauràs girat brins de llessamí
com un autèntic soldat

Cares xuclades, talment agulles
exposades al vent

Dins els llavis cristalls de riu,
ones varades entre els plecs

Mans de platja mesuren  peus
foradats per l’arena  rompuda

I dèiem: Hem de seguir

Mil estranys penetren al barracot
de gel i pixen a les mans
l’enyor de tants dies

Anònims  Anònims  Anònims
evadits clavats a terra,
al centre de la crònica
més acurada que s’ha fet de la paraula
                                              “ llàgrima”                     

                                                          Aplaudiu!

El director de la Carcel Modelo de Barcelona
Isidro Castrillon Lòpez se dirigió en Abril
de 1941 a la población reclusa:
«¡ tenéis que saber que un preso es la
diezmillonésima parte de una mierda!»