Flor de lluna

S’ha obert la flor de lluna al teu balcó.
Tot és argent esquitxat de carmí,
onades tendres eixuguen els llençols
estesos com un mar, íntim i fred.

No hi ha ningú que sàpiga qui ets
i ho demanes, cridant, a homes i vents.
Filla del Sol, germana d’un desert
signes antics perfilen el secret.

Apostes les paraules a l’incert:
Amor contra miratge, Tot a Res,
Rei de Copes, espasa, cor obert...
Torna a guanyar Silenci sobre Anhel!

Paraules

Facis el mot que explica cada cosa:
arbre, nit, cos, home, pluja i desert.
Obris el buit i estripis el silenci
- remors d’Amor en alfabets alats -.

Sigui cançó la por que ens aclapara
de no saber com dir allò que no diem
neixi un nou vers per abastar la mida
d’una guspira creuant un univers.

Callin les xifres que amaguen el poema
d’un món millor per a una millor gent.
La vida nova sorgeixi de l’abisme
i un horitzó ens solqui el desconcert.

Cavalcarem, del somni, la paraula
per retrobar el mot que explica cada cosa:
lluna, llum, dona, cor, aire i ocell.
- remors d’Amor en alats alfabets -.

Jo no tinc temps de treballar
tinc massa feina!
He de regar l’amor
                     mirar els estels
collir silencis verges
i avivar el foc sagrat.

He d’arborar la flama
- que arribi a ser la brasa -
he d’escombrar la casa
tenir l’ànima neta
parlar amb les orenetes
i perdre molt el temps
per escoltar la vida.

No vull saber mesures
- que l’aigua m’esvalota -
la lluna és massa plena
i no m’hi cap, al cove.