“La creació d’aquesta elegia va sorgir de l’adopció d’un pensament de Ludwig  Wittgenstein  que ens ha ajudat a veure el món correctament: “D’allò de què no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”. Davant la pèrdua de l’Esteve Rojas i l’Σemmar Derwik només la poesia visual m’ha servit les eines per poder parlar d’allò que no es pot parlar. Veure i sentir –aquesta és la proposta–, a través d’uns signes tan universals com les formes de l’alfabet llatí extretes de les inscripcions fetes entre els segles VII i X en les ares de les esglésies de Sant Pere de Terrassa i l’alfabet tifinag, propi dels habitants del desert. La resta, –ja ens ho podem imaginar–, és silenci." (Jordi Badiella)